dimecres, 9 d’agost de 2017

De platja en platja

Des de la darrera entrada ha plogut molt, però tampoc tant si tenim en compte que som en temporada de pluges per aquí.

Pel camí s'ha mort el portàtil: positiu per l'esquena, però negatiu per la vena productiva;  pel camí hem estat dormint en llocs sense connexió a Internet; però per sobre de tot, el camí ha estat prou distret i estimulant com per fer-nos deixar de banda el blog durant uns dies.

La recerca de la platja idílica va tenir el punt culminant a l'illla de Koh Tao. Allí em van regalar un curs de Open Water que m'acredita per poder fer submarinisme fins a 18 metres de profunditat.  Les platges d'aquesta illa et feien sentir com si fossis en una peixera sense necessitat de fer submarinisme; únicament amb un tub. L'ampolla d'oxígen aportava una ingravidesa que et feia sentir com si volessis, quelcom que no imaginava abans de viure l'experiència.

Vam intercalar una nova visita a una illa on vam conèixer les sangoneres del Parc Nacional de Kao Yai, a l'interior de Tailàǹdia, passant ràpidament per la capital, i atipant-nos de monuments Jemers, ja a Cambotja, a Angkor Wat. 

I la següënt illa va ser Koh Rong Samloen; amb un inici depriment, entrant en un petit port en construcció, com qui fa una gincama,  fent equilibris per sobre de taulons mig podrits, i arribant a un petit poble de pescadors ple d'escombreries.  Però li vam acabar trobant l'encant. A la que t'apartaves de la població era més fàcil trobar indrets amb màgia; platges més verges que a Tailàǹdia, tot i que probablement per poc temps veient el ritme al que construien més i més bungalows..... I el fet que no circulessin cotxes per l'illa i que no hi hagués carreteres feia més emocionafnt recorre-la de dalt a baix, a través de la jungla. Però el que caracteritzava a l'illa, principalment, era la fluorescèǹcia que emetia el plàncton, i que es podia apreciar quan es feia fosc, banyant-se a la platja i removent l'aigua, assistint a uns focs d'artifici muts, però excitants.

Tot plegat fa que hi hagi molt motius per aquest silenci d'un parell de setmanes. I esperem que n'hi hagi més, ja que segur que serà un bon senyal.

Lluís
Peixera de Koh Tao

3 comentaris:

  1. S'enten els silenci tecnologic pero heu de fer l'esforç pels que ens quedem aquí i seguim l'aventura desde la distància!així també tenim una mica d'aquests focs d'artifici muta des d'aquí! Quin regalas d'aniversari no?? Petons enormes als 3!!!

    ResponElimina
  2. Molts petons, Maite!
    Gràcies pel feed back. Això anima a seguir escrivint.
    Aquests dies hem carregat piles en una illa del Mekong, a Laos. Estirats a l'hamaca tot el dia. Mmmmm...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, sóc en Lluís. Però des que ho fem tot amb la tablet de la Neus no hi ha manera d'intervenir amb un altre nom que no sigui el seu

      Elimina