L’espectacle que d’aquí uns anys serà com Sapa

A Vietnam vam estar en un poble que es diu Sapa.  En els voltants hi ha petits pobles d’ètnies diferents  que van vestits amb roba tradicional de la seva ètnia (la més comú és la Hmong), encara que avui en dia molts d’ells no van amb aquestes robes i només ho fan pels turistes. Cada dia pugen a Sapa per vendre artesanies i intentar convèncer els turistes perquè vagin a casa seva a dormir a canvi de diners.

Aproximadament mig mes després vam anar a Myanmar, a un poble que es diu Mindat on viu l’ètnia chin. Les dones d’aquesta ètnia porten la cara tatuada. La història diu que un rei birmà robava les dones d’aquesta ètnia perquè les trobava molt guapes. Així que els homes van decidir pintar-les la cara amb carbó. Però com que s’esborrava van pensar de fer-ho d’una altra manera que era tatuar la cara barrejant bilis de búfal, greix de porc i sutge de les plantes fent servir espines per fer el tatuatge. El tatuatge el feien quan la noia tenia entre deu i quinze anys i l’agafaven entre unes tres persones. Quan el tatuatge estava acabat de fer, durant la setmana següent només podien beure líquids perquè la cara estava molt inflamada. Per sort,  el govern de Myanmar va prohibir que es segueixin fent tatuatges, encara que algunes d’elles ho segueixen fent.

La velleta amb tota la cara tatuada

Quan vam arribar al poble no ens va agradar gaire perquè estava tot ple de boira pixanera. Al cap d’una estona estàvem preguntant en un hotel i van passar uns nens i nenes que sortien de l’escola i tots se’ns van quedar mirant com si fossim extraterrestres.  Molts ens saludaven i unes nenes se’m van apropar i es van quedar dient-se coses i empenyent-se cap a mi. Al final se’m van apropar molt ràpidament i em van deixar una pulsera a la mà. No em va donar ni temps de dir-lis gràcies. I de lo sorpresa que estava se’m va caure al terra. Vam anar a buscar-les per dir-lis gràcies i elles se’m van tornar a apropar i aquest cop em van deixar una creu rosa i van tornar a marxar molt ràpidament.

El dia següent estàvem anant per anar a veure una dona de l’ètnia molt velleta que toca la flauta amb el nas i que és l’única que en sap.  De camí vam veure moltes dones amb la cara tatuada.

Jo penso que d’aquí uns anys serà com Sapa perquè hi haurà molts més turistes i tots voldran veure aquestes dones de l’ètnia i llavors les dones buscaran una forma de pintar-se la cara sense que sigui un tatuatge i portaran la roba típica sense que sigui la seva roba habitual. I tot per aconseguir diners dels turistes igual que a Sapa.

Helena